Dia 508: mirall

Avui m'he llevat amb un instint agressiu molt gran, el llop ha guanyat l'home, l'home que fa temps que ha fugit, que ha marxat, encara quedava de manera residual, però ara ja ha desaparegut del tot i el que queda és la bestia ferotge que s'ha fet senyora de mi mateix. Jo ja no em reconec ni en el mirall, les poques vegades que em miro no reconec la figura que em mira amb ulls perplexos. No és un problema identitari, de canvi d'identitat, sinó que jo m'he transformat i el que busco trobar, no ho trobo en el mirall, però no perquè ho hagi perdut, sinó perquè jo ja no em trobo formant part d'una cosa que sembla que encara semblo, però només per fora. La persona que hi ha dins del mirall no te res a veure amb l'animal, la bestia que habita fora d'ell. No parlo metafòricament, no parlo psíquicament, parlo físicament i a tots els nivells, son dos existències que no tenen a veure una amb l'altre, no són ni tan sols del mateix món, i ara una d'elles, la que escapa a qualsevol possibilitat d'autocontrol, està fora, és agressiva, vol sang, vol venjança, és irracional i està furiosa, fa por i no te cap mena de motiu per fer alguna cosa que beneficii a ningú, ni tan sols a ella mateixa. Fora de control, portada pels seus instints, només pot portar que violència i destrucció. Comença l'era de la bestia, l'home ja fa temps que va desaparèixer.